Cada any s'utilitzen a Europa 36.000 milions de tetrabricks. A Castellbisbal hi ha l'única planta del món on es recuperen tant el cartró com el plàstic i l'alumini per separat.
dimecres, 17 d’agost del 2011
dissabte, 6 d’agost del 2011
L'ariet, la bomba d'aigua ecològica
"El medi ambient" descobreix com funciona un ariet, un sistema que permet pujar aigua a una altura superior sense fer servir energia elèctrica.
L'ariet fa pujar aigua des de baix un sot fins a dalt d'una carena amb l'única ajuda de la mateixa aigua, sense electricitat ni carburants de cap mena. Es tracta d'una màquina totalment mecànica, que aprofita l'energia d'un petit salt d'aigua per fer pujar una part del cabal a una altura superior.
Perquè funcioni, s'ha de canalitzar l'aigua d'entrada a dins d'una mànega perquè agafi prou velocitat per tancar una vàlvula. Quan es tanca, l'aigua es para de cop i això crea un salt de pressió que obre una segona vàlvula i deixa passar una part de l'aigua cap a una mànega d'elevació. Quan la pressió s'ha igualat, el cicle es repeteix i així, a una cadència d'un o dos cops per segon, una part de l'aigua puja amunt mentre l'altra continua cap al torrent.
L'ariet no és cap novetat. El va inventar un francès, Joseph Montgolfier, el 1796, i aviat es va estendre per tot el món. Funciona sol, sense cap mena d'alimentació, i va ser un invent de primera mentre l'electricitat no arribava a tot arreu. Al principi tenia un problema: quan es quedava sense aigua, es parava i calia tornar-lo a engegar manualment. Però, avui dia, això també està solucionat.
Amb les bombes centrífugues, l'ariet va entrar ràpidament en desús. Però avui dia gastar energia és un luxe, i estalviar-la una necessitat. I l'ariet és una alternativa eficient, ecològica i econòmica que, a poc a poc, comença a recuperar el terreny perdut.
L'ariet fa pujar aigua des de baix un sot fins a dalt d'una carena amb l'única ajuda de la mateixa aigua, sense electricitat ni carburants de cap mena. Es tracta d'una màquina totalment mecànica, que aprofita l'energia d'un petit salt d'aigua per fer pujar una part del cabal a una altura superior.
Perquè funcioni, s'ha de canalitzar l'aigua d'entrada a dins d'una mànega perquè agafi prou velocitat per tancar una vàlvula. Quan es tanca, l'aigua es para de cop i això crea un salt de pressió que obre una segona vàlvula i deixa passar una part de l'aigua cap a una mànega d'elevació. Quan la pressió s'ha igualat, el cicle es repeteix i així, a una cadència d'un o dos cops per segon, una part de l'aigua puja amunt mentre l'altra continua cap al torrent.
L'ariet no és cap novetat. El va inventar un francès, Joseph Montgolfier, el 1796, i aviat es va estendre per tot el món. Funciona sol, sense cap mena d'alimentació, i va ser un invent de primera mentre l'electricitat no arribava a tot arreu. Al principi tenia un problema: quan es quedava sense aigua, es parava i calia tornar-lo a engegar manualment. Però, avui dia, això també està solucionat.
Amb les bombes centrífugues, l'ariet va entrar ràpidament en desús. Però avui dia gastar energia és un luxe, i estalviar-la una necessitat. I l'ariet és una alternativa eficient, ecològica i econòmica que, a poc a poc, comença a recuperar el terreny perdut.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)